dimecres, 8 de desembre del 2010

Entrevista


Antonio Saa: regidor de medi ambient, parcs, jardins i cementeri




El problema dels rius són les persones”

Algemesí disposa de dos espais naturals excepcionals, un és la Xopera. Quins són els serveis de manteniment del ajuntament?

La veritat és que la Xopera és la gran desconeguda de la nostra població, és curiós, però ací ve gent de tota la comarca i al nostre poble som els qui menys utilitzem aquest espai.

Hi ha un altre espai natural, just enfront, el bosc de ribera. Hem insistit en tota la vegetació col·locant arbres de bosc de ribera, des de lliners, plorons o oms.

L'altre és la llacuna del Samaruc. Què ens podries dir?

S'ha fet un sistema de portes obertes d'un dissabte al mes com a mínim perquè la gent del carrer poguera visitar-la. El resultat d'aquest projecte ha estat ben satisfactori, l'han visitat al voltant d'unes 125 persones en els 5 mesos que ha estat oberta. És molta gent.

En la llacuna del Samaruc, a part de tot el procés de manteniment, l'escola taller ha fet una adequació de tots els camins que hi havia per ací dins per poder passejar bé.

A més a més, hi ha un conveni amb la conselleria perquè siga ella qui entre periòdicament a netejar la llacuna del Samaruc.

En l'Agenda 21 es contempla un projecte que connecta la Xopera amb la població mitjançant un passeig fluvial.

És un projecte molt bonic, a nosaltres ens agradaria connectar aquest espai lúdic que és la Xopera amb el poble. Tenim un passeig perfecte al costat del riu que actualment s'utilitza per molta gent. És un espai perfecte per caminar, passejar, arribar a la Xopera.

Veient que la gent té els costum d'utilitzar aquest camí, la idea és fer ací el passeig fluvial. Alguna cosa molt senzilla, cobrir d'arbres des del poble fins a la Xopera, fer un camí que puga ser habilitat per a viananats i bicicletes. Com? La veritat és que estem molt supeditats al Pla d'Ordenació Urbana, fins que tota la zona de Gegena no comence a urbanitzar-se és molt difícil entrar a expropiar dues tireres de tarongers per fer el camí, plantar els arbres... a més a més, seria interessant posar una línia de llum.

Són coses que hi ha cap en el cap però costen de realitzar i més amb aquesta època de crisi que hi ha pocs ingresos als ajuntaments. Potser una de les partides que queda més perjudicada als pressupostos són els projectes que estan relacionats amb el medi ambient.

És possible un cabal ecològic per al tram final del riu Magre?

Estem pel cabal ecològic i pensem que és fonamental, però això no és exclusivament competència nostra, de l'ajuntament. Tenim problemes fins per a netejar el llit del riu. Abans d'entrar en el riu hem de demanar permís a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). No ens diuen que no entrem, però que ens gastem nosaltres els diners.

El problema és que la CHX té molt a dir, no ens deixa netejar com a nosaltres ens agradaria. Ella ens imposa la forma de neteja. Feia molt temps que no s'havia netejat el riu, havien crescut alguns arbres importants dins del riu.

Evidentment nosaltres insistim tots els anys abans que arribe l'estiu que per prevenir les arribades de pluges de setembre i gotes fredes, que es netege el riu. La CHX pràcticament mai ens fa cas. Ens diu que si volem netejar-ho, ens dóna permís per entrar. 

La major part de les escombraries que es pot trobar sobre el riu és bàsicament restes urbanes Com es podria evitar?

És evident que no podem posar un policia al costat de cada veí, el problema de la Xopera és el mateix que el de tots els espais naturals i rius. El problema dels rius som les persones. Els quí vivim al costat del riu el contaminem.

És molt curiós veure el riu el pas de Fortaleny, Riola, Algemesí i després veure-ho en la part de Cortes de Pallàs, no sembla possible que sigua el mateix riu. Ací t'adones que els qui vivim al costat del riu som els que ho contaminem. Els que agafem la borsa d'escombraries i prop de la paret del riu la tirem sense més mirament. 


Sobre el tractamen de residus, quins són els sistemes que des de l'ajuntament es dediquen per al reciclatge i tractament dels residus?

Reciclatge i contenidors es porta des de diferents regidories, principalment serveis públics és qui porta els contenidors de reciclatge.

De moment en aquesta nova legislatura el que hem fet ha estat implantar els contenidors soterranis, la qual cosa són els espais nets de residus, posant aquests contenidors de diferents classes, des de R.S.O, orgànica, plàstics i embasos, vidre i incorporar alguns de cartró.

Segons les estadístiques, Algemesí és un poble que té consciència de reciclatge, els nivells del que es recull de plàstic i vidre, són xifres que van in crescendo. No generem menys escombraries, que seria l'important, però almenys estem reciclant més.

Una altra incorporació en aquesta nova legislatura ha estat la implantació de contenidors d'oli usat solament de fregitel·la. Ens incorporem a un conveni que es va fer a través de la Mancomunitat, ací vam ser un dels primers pobles que incloem aquest tipus de contenidors. 

Quina creus que és la millor manera de conscienciar a la població per a que recicle?

La gent gran tenim un problema, estem acostumats a tenir un mecanisme d'actuació que és molt difícil canviar. El sistema més correcte es dirigir-se als més menuts.

En començar a educar-los des de menuts en el tema del reciclatge i aquesta educació inicial és la que ells transmeten als seus pares. Com? És molt dur, que jo, a la meua casa, la meua filla m'haja de dir “Pare, no tires aquesta llauna en les escombraries, tira-la en el contenidor”. Pense que amb l'educació dels menuts seguim un camí correcte.

Parlem sobre les energies renovables.

És cert, que amb l'ordenança del 2006 els edificis de nova construcció estan incloent sistemes de plaques solars. Ara bé, no són sistemes de autoabastiment, són sistemes per escalfar l'aigua.

També he de dir, que en aquests temps de crisi introduir les energies renovables és molt complicat per diverses raons: d'una banda, les energies verdes que es puguen crear no tenen l'alta rendibilitat, és més cara i també provoquen el seu impacte mediambiental. Cal valorar quina energia es col·loca.

És veritat que a tots edificis municipals de nova construcció s'està intentat donar l'exemple i posar energies renovables com a geotèrmica, solar, sistemes de reciclatge d'aigua. Es busca sempre una energia alternativa amb la intenció de donar exemple a la gent.

També s'estan canviant les bombetes dels carrers per unes menys contaminants. Ara, en compte d'utilitzar les de mercuri utilitzem les de sodi. Es distingeix perquè la llum no és blanca, és groga. Són unes bombetes que duren més i produeixen menys contaminació lumínica.